El Banyonet. Alfabrega

Salsa al pesto

Aquesta recepta ens l’ha fet arribar un cistellaire. Esperem que us agradi!. Nosaltres l’hem tastat i està bonissima!!!
L’ingredient principal és l’alfàbrega. En El Banyonet la tenim plantada entre les pebroteres i alberginies.

Pesto genovès, recepta meva després d’elaborar-ho al llarg de 20 anys

Ingredients, – per un àpat:

  • Ram petit d’alfàbrega de fulla gran (uns 200 gr.)
  • 2 cullerades de sopa (50 gr.) de formatge parmesà ratllat
  • 2 cullerades de sopa (50 gr.) de formatge d’ovella “picant” (és aquell estat del formatge molt curat)
  • 1 dent d’all (no es nota gairebé el sabor; la seva utilitat és evitar l’oxidació dels ingredients. Si la salsa ha de ser per una vegada, es pot obviar el ingredient)
  • 1 got d’oli d’oliva verge extra
  • 2 cullerades de sopa de pinyons
  • 2 cullerades de sopa de nous (de noguera)
  • 1 polsim de sal

Ingredients, – per conservar tot l’any (això és perfectament factible, i molt pràctic, si es fa molta quantitat i es manté sempre a la nevera i amb una lleugera cobertura d’oli; així evitem la llum directa i és una salsa que es manté perfecta tot l’any):

  • Alfàbrega de fulla gran, tres o quatre testos mitjanets
  • 150 gr. de formatge parmesà ratllat*
  • 150 gr. de formatge d’ovella “picant” (és aquell estat del formatge molt curat)
  • 2 dents d’all (no es nota el sabor; la seva utilitat és evitar l’oxidació dels ingredients)
  • De 4 a 6 gots d’oli d’oliva verge extra
  • 100 a 150 gr. de pinyons
  • 100 a 150 gr. de nous (de noguera)
  • 1 cullerada de postres de sal
  • Pots de vidre grans per tal de conservar la salsa, tipus de conserva tradicional, o similars

[Si es disposen de llavors d’alfàbrega, convé plantar-les cap a finals de febrer, quan a passat l’època del fred; així, a finals de maig-juny-juliol, es pot fer el pesto. És millor utilitzar les fulles d’alfàbrega quan son tendres i grans; amb el sol es van endurint paulatinament]

Procediment:

L’alfàbrega s’ha de recollir amb molta cura, fulla per fulla, eliminant les fulles deteriorades, rentar-la i assecar-la sobre un drap de cuina. A l’estiu és més fàcil per la calor; una altre qüestió és que aquest factor també accelera el procés de pèrdua de frescor de l’alfàbrega des del moment que es talla.

En funció de la grandària del recipient de la picadora posaríem gairebé el total de tots els ingredients, o posem tots els ingredients, a parts proporcionals, si el recipient és més usual. La idea és moldre el contingut del recipient, sense arribar a deixar una salsa molt líquida, molt molta [imatge de la textura de la salsa que s’ha consumit alguna vegada al restaurant, o altres], i corregir amb els ingredients restants en funció de l’aspecte obtingut (si es veu molt “verda”, afegir formatge; si és molt espessa i de difícil trituració, afegir oli, etc. Sempre al nostre gust!).

Un cop fet un recipient, i amb l’aspecte al nostre gust, passar el contingut al recipient de vidre. I així anar fent fins la gairebé totalitat dels ingredients. De vegades sobra formatge, o fruits secs, però tenen la seva utilitat a la cuina.

La idea es anar fent recipients i anar-los afegint al pot de vidre; com que cada resultat de cada recipient serà inevitablement diferent en quan a textura, aspecte, etc., per homogeneïtzar l’aspecte el millor és barrejar amb una espàtula, o cullera, el contingut del pot de vidre. L’oli és un ingredient essencial, ja que funciona com a conservant i, aquest, finalment ha de cobrir la salsa amb una fina capa, ja que això evitarà que els components, en contacte amb l’aire, es floreixin. Això tant al acabar la salsa, com cada vegada que es consumeix.

Bon appétit !!

* És important comprar el formatge allà on ens ho puguin moldre

Deixa un comentari

Nom *
Correu electrònic *
Lloc web